Ja torno a ser aquí, ciutadans de Catalunya, i avui us ofereixo la meva experiència al míting del PSOE que va tenir lloc a Barcelona, el dijous dia 6 de març al Palau San Jordi. Deixant de banda els esforços que vam haver de fer per entrar al recinte, l’esdeveniment socialista es va desenvolupar amb normalitat. Rosa Mª Sardà va ser l'encarregada de presentar els interlocutors i ho va fer d’una manera graciosa i recordant què havia fet aquella persona per el país. L’ordre va ser a la inversa de la jerarquia i va començar tenint la paraula el senyor Jordi Hereu, alcalde de Barcelona. El nostre estimat alcalde va començar lloant els qui ocupen un graó més alt a la jerarquia política, ens referim per suposat al senyor Montilla, la senyora Chacón, Felipe González (malgrat no ser en actiu) i ZP. "Zapatero representa la confiança y el futur de Catalunya" es va limitar a dir, i va cedir el faristol al nostre estimat president del govern català, José Montilla. Vam comprovar que el català ja el parla prou bé, malgrat que en algunes ocasions es va fer un embolic. Montilla va destacar la unió tan ferma que hi ha entre els diversos integrants del partit i que, sobretot, hem d’anar a votar per evitar que “ells” tornin. El president català també va viatjar al passat recordant com els nostres avantpassats havien lluitat per defensar i millorar el país i que són aquests ideals els que representa Zapatero per Catalunya i per Espanya.
Finalment, Montilla, en el seu afany per aconseguir vots per el president del govern, va acabar dient que "cal anar a votar perquè som més, perquè no és el mateix ser progressista que conservador, per l’estatut i perquè si tu no vas, ells tornen". He de dir que va ser un final molt emotiu on molta gent va alçar-se en una barreja de cridòria i aplaudiments. Després d’un entranyable grup de gospel que ens va delectar amb el Oh Happy Day, fet a què molta gent encara està buscant el motiu, va ser el torn de la senyora Chacón i el seu fill no nat. Remarco això últim per el simple fet que Rosa Maria Sardà la va presentar tot dient: la única cap de llista amb dos cors. No farem més comentaris, centrem-nos en les paraules més rellevants de la cap de llista. Aquesta va ser una de les que va colpejar amb força al PP, dirigint el seu puny cap a Pizarro destacant el seu poc coneixement de la força i la solidaritat dels catalans. Tot seguit va donar repetidament les gràcies a Felipe González per ser el president que més va ajudar al país i a Zapatero per establir uns drets d’igualtat entre homes i dones i per acabar amb el masclisme. Tot seguit i amb ínfules de superioritat, va destacar les victòries de Solbes i Zapatero en els debats televisius i que, amb aquesta mateixa força, havíem de lluitar contra el centralisme i el transvasament de l’Ebre. Una vegada la senyora Chacón va abandonar el faristol, Rosa Maria Sardà va predir una agitació massiva en breu, ja que era el torn de l'ex president Felipe González. Quan va pronunciar el nom, al Palau es va produir una explosió d’aplaudiments i crits d'admiració, de respecte… González va manifestar la seva emoció de tornar després de trenta anys i seguidament de l'aniversari feliç d’uns militants del partit va començar ridiculitzant el PP. "Rajoy dice que en microeconomia estamos muy mal, que se lo diga a Pizarro que no tenia ni idea de lo que era microeconomía. Rajoy dice que hay que luchar contra el cambio climático, pues que vaya a hablar con su primo. Rajoy dice que hay que acabar con los demonios de la extrema derecha, pues que ponga La Cope todas las mañanas". Felipe González també va reiterar la importància de la igualtat entre els dos sexes, ja que cal valorar la meitat del capital humà que són les dones. Seguidament va donar els seus propis motius perquè la gent anés a votar amb la màxima "si tu no vas, ellos vuelven", i com no podem consentir que un govern que tenia la intenció d'anular el judici de l'11M per falta de proves torni al poder. Va finalitzar criticant Rajoy, dient que "el futuro de Rajoy es el de la oposición" i lloant Zapatero per els ideals de diversitat i d’igualtat que
Finalment, Montilla, en el seu afany per aconseguir vots per el president del govern, va acabar dient que "cal anar a votar perquè som més, perquè no és el mateix ser progressista que conservador, per l’estatut i perquè si tu no vas, ells tornen". He de dir que va ser un final molt emotiu on molta gent va alçar-se en una barreja de cridòria i aplaudiments. Després d’un entranyable grup de gospel que ens va delectar amb el Oh Happy Day, fet a què molta gent encara està buscant el motiu, va ser el torn de la senyora Chacón i el seu fill no nat. Remarco això últim per el simple fet que Rosa Maria Sardà la va presentar tot dient: la única cap de llista amb dos cors. No farem més comentaris, centrem-nos en les paraules més rellevants de la cap de llista. Aquesta va ser una de les que va colpejar amb força al PP, dirigint el seu puny cap a Pizarro destacant el seu poc coneixement de la força i la solidaritat dels catalans. Tot seguit va donar repetidament les gràcies a Felipe González per ser el president que més va ajudar al país i a Zapatero per establir uns drets d’igualtat entre homes i dones i per acabar amb el masclisme. Tot seguit i amb ínfules de superioritat, va destacar les victòries de Solbes i Zapatero en els debats televisius i que, amb aquesta mateixa força, havíem de lluitar contra el centralisme i el transvasament de l’Ebre. Una vegada la senyora Chacón va abandonar el faristol, Rosa Maria Sardà va predir una agitació massiva en breu, ja que era el torn de l'ex president Felipe González. Quan va pronunciar el nom, al Palau es va produir una explosió d’aplaudiments i crits d'admiració, de respecte… González va manifestar la seva emoció de tornar després de trenta anys i seguidament de l'aniversari feliç d’uns militants del partit va començar ridiculitzant el PP. "Rajoy dice que en microeconomia estamos muy mal, que se lo diga a Pizarro que no tenia ni idea de lo que era microeconomía. Rajoy dice que hay que luchar contra el cambio climático, pues que vaya a hablar con su primo. Rajoy dice que hay que acabar con los demonios de la extrema derecha, pues que ponga La Cope todas las mañanas". Felipe González també va reiterar la importància de la igualtat entre els dos sexes, ja que cal valorar la meitat del capital humà que són les dones. Seguidament va donar els seus propis motius perquè la gent anés a votar amb la màxima "si tu no vas, ellos vuelven", i com no podem consentir que un govern que tenia la intenció d'anular el judici de l'11M per falta de proves torni al poder. Va finalitzar criticant Rajoy, dient que "el futuro de Rajoy es el de la oposición" i lloant Zapatero per els ideals de diversitat i d’igualtat que
representa. Quan el discurs de l'ex president va acabar, va arribar el moment que tothom esperava: la veu del president del govern. Zapatero va començar predint una victòria, una victòria d’Espanya en la qual Catalunya té un paper important. Va continuar recordant la derrota de Rajoy en els dos debats i va reiterar la importància d'anar a votar perquè guanyin les dones per primer cop en aquest país. Seguidament va presumir dels actes que havia dut a terme durant el seu mandat i atacant novament el PP, recordant que "yo cumplo mis promesas, que fui el primer presidente que tuvo que aguantar horas de investigación en el juicio del 11-M cuando no tuvo lugar en mi presidencia, el PP ha llegado a las elecciones sin nada, sin ninguna propuesta y sin nada productivo". Per acabar, va prometre als catalans que si es quedava a Moncloa quatre anys més, lluitaria per l’Estatut, lluitaria contra el transvasament de l’Ebre i que col·locaria Catalunya al cap d’Europa. Això últim em sembla que ho va dir sense pensar. En fi, ciutadans de Catalunya, podríem dir que va ser una aventura interessant, on el protagonista va ser Felipe González i on milions de seguidors van aclamar els seus ídols com si es tractés de Messi o de Chikilicuatre. Fins la pròxima.
Quim.
Quim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario